MartaAmb l’arribada de la primavera, hi ha una escena que es repeteix molt més del que sembla. Ens llevem amb aquella sensació estranya d’haver dormit però no haver descansat del tot. Ens costa arrencar al matí. Tenim menys energia, menys concentració i, en alguns casos, menys paciència. El cos sembla més lent, el cap una mica més dispers i el dia es fa més llarg del compte.
I llavors arriba la pregunta: és astènia primaveral o simplement estem cansades?
La resposta no és tan simple com un sí o un no. Perquè el que sentim és real, però també és veritat que sovint s’ha explicat aquest tema d’una manera massa superficial. Hi ha qui en parla com si fos una malaltia clara i definida. Hi ha qui ho ridiculitza i ho tracta com una excusa. I, probablement, ni una cosa ni l’altra.
Des d’un punt de vista mèdic, l’astènia és una sensació subjectiva de fatiga, debilitat o falta d’energia que pot afectar la vida quotidiana. La Clínica Universidad de Navarra la defineix com un símptoma, no com una malaltia en si mateixa. En el cas concret de la primavera, la Sociedad Española de Médicos Generales y de Familia explica que el que sovint anomenem “astènia primaveral” s’entén més aviat com un procés d’adaptació temporal davant dels canvis de llum, temperatura, horaris i altres factors propis d’aquesta època.
Per això, el més honest per part nostra és dir-ho així: pot ser real com a malestar o desajust puntual, però no convé tractar-ho com si fos un diagnòstic clínic tancat. De fet, una investigació difosa per la Universitat de Basilea el 2026 posava en dubte que existeixi una “fatiga primaveral” demostrable com a fenomen biològic propi i suggeria que també hi pot haver un component cultural i d’expectatives al darrere.
Això, però, no treu valor al que molta gent sent. Perquè encara que no sigui una malaltia en sentit estricte, sí que hi ha persones que noten el canvi d’estació. I sovint no és només una qüestió de primavera, sinó de com hi arribem.
Per què la primavera ens pot descol·locar?
En teoria, la primavera hauria de ser sinònim de més vitalitat. Hi ha més hores de llum, els dies s’allarguen, la temperatura acompanya i tot convida a pensar que ens hauríem de sentir millor. Però el cos no sempre es mou al mateix ritme que el calendari.
El primer factor és el canvi d’hora. Pot semblar poca cosa, però una alteració petita en els horaris de son ja és suficient perquè el cos trigui uns dies a reajustar-se. Dormir pitjor, despertar-nos abans d’hora o notar el son més fragmentat té conseqüències molt reals: més cansament, menys concentració i més irritabilitat. La SEMG insisteix que aquest desajust és un dels factors que poden influir en aquest malestar estacional.
El segon factor és la més exposició a la llum i als canvis ambientals. La llum natural és positiva, sí, però també obliga el cos a readaptar ritmes interns. Si a més venim d’uns mesos amb poc descans, menys activitat física o més estrès, el contrast es nota més.
També hi entren en joc les al·lèrgies estacionals. Hi ha persones que pensen que tenen astènia primaveral i en realitat el que tenen és un cansament acumulat per dormir pitjor, respirar pitjor o conviure amb molèsties constants. La mateixa SEMG recorda que les persones al·lèrgiques poden ser més sensibles a aquest període.
I després hi ha una part molt quotidiana i molt nostra: arribem a la primavera esgotades. Amb càrrega mental, amb jornades massa llargues, amb pantalles fins tard, amb poc temps per menjar bé i amb aquella sensació de viure una mica en automàtic. Aleshores la primavera no crea el problema, però sí que el fa més visible.
Símptomes habituals: com es manifesta aquest cansament?
Quan es parla d’astènia primaveral, els símptomes que més sovint es mencionen són força recognoscibles. Parlem de falta d’energia, son durant el dia, dificultat per concentrar-se, una certa boira mental, menys motivació, més irritabilitat o una sensació de baixada general.
No tothom ho viu igual. En algunes persones es nota com una lleugera mandra física. En d’altres, el que pesa més és la falta de focus mental. I en moltes dones, sobretot quan porten setmanes exigents, la sensació és més subtil però constant: fan el que han de fer, però amb menys bateria.
Aquí és útil fer un matís. No tot cansament és el mateix. La Clínica Universidad de Navarra diferencia l’astènia d’altres conceptes com la debilitat objectiva. En l’astènia el que domina és aquesta sensació subjectiva de falta d’energia, encara que la força muscular no estigui realment disminuïda.
Llavors, és un mite o és una realitat?
La resposta més justa és aquesta: no és un mite si parlem del malestar que moltes persones noten en aquesta època, però sí que pot ser exagerat o simplificat si es presenta com una síndrome universal i clarament demostrada en tothom.
És a dir: el cansament primaveral no s’ha d’inventar, però tampoc s’ha de convertir en una etiqueta buida on hi cap tot. De vegades és només una adaptació lleu i passatgera. De vegades, en canvi, és el resultat d’altres factors que convé mirar de cara: estrès sostingut, manca de son, al·lèrgies, mala alimentació o fins i tot altres causes mèdiques.
Quan cal parar atenció de veritat?
Aquest punt és important. Perquè parlar amb naturalitat de l’astènia primaveral no vol dir normalitzar qualsevol cansament.
Si aquesta sensació dura massa, si interfereix amb el dia a dia o si va acompanyada d’altres símptomes, no convé atribuir-ho tot al canvi d’estació. La SEMG indica que, en general, aquest procés d’adaptació és temporal i lleu. Si s’allarga o es fa intens, cal valorar altres causes.
Per això, convé consultar un professional si:
- el cansament dura més de dues o tres setmanes
- afecta la feina, la concentració o la vida quotidiana
- hi ha mareig, tristesa marcada, ansietat, palpitacions o altres símptomes
- no millora tot i descansar, hidratar-se i cuidar els hàbits
No es tracta d’alarmar. Es tracta de no despachar-ho tot amb un “deu ser la primavera”.
Què ens pot ajudar a sentir-nos millor?
Quan el cos està una mica desajustat, sovint el que millor funciona no és una solució màgica, sinó tornar a fer bé allò bàsic que sempre aconsellem des de NaturaSÌ.
Dormir amb una mica més d’ordre ajuda. No sempre podem dormir més hores, però sí podem intentar regular els horaris, sopar amb més calma, reduir pantalles abans d’anar a dormir i donar una mica de previsibilitat al cos.
També ajuda moure’ns una mica cada dia. No parlem d’exigir-nos més, sinó de caminar, sortir a l’aire lliure, rebre llum natural i activar la circulació. La pròpia Universitat de Basilea, fins i tot qüestionant l’existència d’una “fatiga primaveral” demostrable, recomana més llum natural, activitat física i bon descans quan una persona es nota especialment baixa en aquesta època.
L’alimentació també hi té molt a dir. A NaturaSì ens agrada recordar que cuidar-se no és només evitar allò que no ens va bé, sinó donar al cos el que necessita perquè pugui funcionar millor. Posem el focus en aquesta idea d’“alimentar la teva salut”, i encaixa molt amb aquest moment de l’any en què el cos ens demana una mica més d’atenció. El fulletó de maig de NaturaSì insisteix justament en aquesta mirada global del benestar, entenent la cura com una suma d’hàbits, alimentació i suport conscient.
En aquesta època, moltes persones agraeixen àpats més lleugers, més frescos, rics en vegetals, fruita, cereals integrals i proteïna de qualitat. Beure prou aigua també és clau. Sembla obvi, però no sempre ho fem tan bé com pensem.
I els complements? Quin paper poden tenir?
Els complements no fan miracles, però això no vol dir que no puguin ser útils. Quan hi ha una sensació de desgast puntual, de baixada de to o de dificultat per recuperar ritme, poden ser un suport interessant dins d’una mirada més àmplia del benestar.
x
Quan arriba aquella sensació de cansament que sembla que no marxa del tot, alguns complements poden ajudar-nos a transitar millor aquest canvi d’estació. La gelea reial continua sent una aliada clàssica en moments de baixada, quan busquem un petit suport per recuperar to i vitalitat. El safrà de Solaray és interessant especialment quan aquest cansament va acompanyat d’una sensació d’apagament o de menys ànim. I Vital Plus de Nadiu, novetat de temporada, s’incorpora com una opció pensada per donar suport en aquestes setmanes en què el cos i el ritme diari no sempre van a la mateixa velocitat. No es tracta de buscar solucions miracle, sinó de sumar eines que ens ajudin a sentir-nos millor de manera més global i conscient.
Preguntes habituals sobre l’astènia primaveral
Quant dura?
Quan realment està vinculada a aquest procés d’adaptació estacional, acostuma a ser temporal. La SEMG parla d’un malestar que, habitualment, no s’allarga gaire més enllà d’uns dies o un parell de setmanes.
Afecta més les dones?
No hi ha una resposta del tot concloent. Però sí que és cert que moltes dones la identifiquen fàcilment perquè solen carregar més estrès sostingut, més interrupcions del descans i més fatiga mental acumulada. Això no vol dir que la primavera les afecti biològicament més, sinó que sovint hi arriben més esgotades.
És normal tenir més son i menys concentració?
Sí, és una de les formes més habituals de notar aquest desajust. La son diürna, la poca claredat mental i la dificultat per arrencar formen part dels símptomes que més sovint es descriuen.
L’astènia primaveral no és una invenció absurda, però tampoc és una etiqueta mèdica que ho expliqui tot. El que sí és real és que hi ha persones que, quan canvia l’estació, es noten més baixes d’energia, més disperses o més cansades. A vegades és només una adaptació passatgera. D’altres, és el reflex d’un cansament que ja venia d’abans.
Menjar bé, menjar sà i cuidar-nos per dins i per fora és la millor manera de transitar per aquestes primeres setmanes primaverals, pot ser un bon moment per escoltar-nos una mica més i cuidar-nos millor.