Molsa
Els últims 10 anys la soja ha sigut víctima d’una campanya de desprestigi molt important però realment no hi ha res que doni suport als mites més estesos.
Per què hi ha tantes opinions contradictòries i confusió sobre la soja? En aquest article desmuntem tots els mites sense fonament i t’expliquem d’on prové aquesta campanya de desprestigi.
Mite 1: La soja té estrogen
No, la soja no té estrogen. La soja té fitoestrògens, que és una cosa diferent. Els fitoestrògens són hormones vegetals, mentre que els estrògens són hormones presents ens els humans i els animals. De fet, el consum de fitoestrògens (isoflavones) pot aportar beneficis al cos. I és que les isoflavones són antioxidants potents i la investigació ha demostrat que tenen efectes molt positius en la protecció contra càncers i altres malalties.
Si ve la soja és una de les fonts més riques de fitoestrògens, val la pena assenyalar que els fitoestrògens no només es troben en aquest aliment. El cafè, per exemple, també en té i les pomes, la civada, les llavors de sèsam, la llinosa, les llenties, l’arròs, les pastanagues, la menta, la cervesa i les magranes també.
Mite 2: La soja crea infertilitat
No hi ha cap evidència que digui que les persones que regularment mengen quantitats elevades de soja, com els xinesos i els japonesos, tinguin alterat el seu sistema reproductiu. Cal recordar que la Xina és la nació més poblada del món i que els seus residents porten consumint soja des de fa més de 3.000 anys.
Hem trobat un parell d’estudis que parlen sobre aquest tema. Per exemple, un estudi que es va fer l’any 2015 a gran escala va mostrar que el consum femení de soja millorava la taxa d’èxit en parelles que estaven en tractament de fertilitat. Pel que fa als homes, l’any 2010 es va dur a terme una meta-anàlisi (meta-anàlisi és la revisió dels resultats obtinguts en molts estudis científics independents). La conclusió d’aquest estudi va ser que el consum de soja no té cap efecte ni negatiu ni positiu en la concentració ni la motilitat dels espermatozous.
Mite 3: La soja causa càncer
Els estudis fets fins ara apunten a tot el contrari i diuen que la soja té efectes positius, i no pas negatius, en la prevenció o alentiment del creixement del càncer.
Si ens centrem en el càncer de mama, s’ha demostratque el consum habitual d’aliments de soja pot ser protector contra aquest tipus de càncer. Les dones que normalment inclouen productes de soja a la seva dieta tenen menys probabilitats de desenvolupar càncer de mama, en comparació amb altres dones. No obstant això, per ser eficaç, el consum de soja pot haver de produir-se a principis de la vida, ja que el teixit mamari es forma durant l’adolescència. Per exemple, la dieta japonesa tradicional, ja des de la infància, conté 25-50 mg d’isoflavones (fitoestrògens) per dia en 2-3 porcions de soja.
Centrant-nos ara en el càncer de pròstata, un estudi xinès publicat l’any 2015 va trobar que aquells que consumien soja tenien menor probabilitat de desenvolupar aquest tipus de càncer i, a més a més, la soja reduïa considerablement el risc de metàstasi del càncer.
El número d’estudis que proven que una ingesta de soja no causa càncer sinó el contrari són quantiosos; no els posarem tots en aquest article perquè seria una llista massa llarga però si teniu preguntes no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres, estarem encantats de proporcionar-vos informació addicional.
Mite 4: La soja te un component al·lergogen important
Les al·lèrgies a la soja en els adults són poc comunes. Les al·lèrgies a la soja en infants són poc habituals però no tan rares com en els adults. El 0,4% dels nens n’experimenten i se solen superar als 7-10 anys. Per contrapartida, entre el 2 i el 3% dels nens tenen al·lèrgia a la llet de vaca, un percentatge molt més elevat que el de la soja.
La intolerància a la soja és més estesa però la intolerància i l’al·lèrgia són dues coses diferents, essent la última molt més greu que la primera. Una veritable al·lèrgia als aliments provoca una reacció del sistema immune que afecta a nombrosos òrgans del cos. Pot causar diversos símptomes. En alguns casos, una reacció al·lèrgica a un aliment pot ser greu o, fins i tot, mortal. En canvi, els símptomes d’intolerància alimentària són generalment menys greus i sovint limitats a problemes digestius.
Mite 5: La soja és transgènica
La presència d’aliments amb Organismes Modificats Genèticament (OMG) és un problema real i molt seriós. L’Estat Espanyol és un dels més permissius i pro transgènics de Europa.
Tot i això, a Europa és molt fàcil evitar el consum de productes transgènics, ja que la Unió Europea obliga a les empreses a etiquetar els seus productes de tal manera que si contenen OMG ho han de posar. Per tant, si no posa res a l’etiquetat vol dir que no conté transgènics. A més, els productes amb certificació ecològica garanteixen que no hi hagi transgènics, ja que la certificació ecològica no accepta els cultius transgènics.
D’on venen tots aquests mites?
La majoria de la desinformació sobre la soja es pot traçar a una organització nord-americana que es diu Weston A Price Foundation (WAPF). La WAPF és bàsicament un lobby làctic que porta anys citant estudis científicament defectuosos per promoure la seva pròpia agenda. El poder de la propaganda queda palès en aquest cas.
Des de NaturaSì us volem animar a tots a desterrar tots els mites anti-soja i apreciar les grans qualitats nutricionals que té aquesta humil llegum, això sí, consumit amb moderació com ho fan tradicionalment els asiàtics. Una ració diària equivaldria a mitja tassa de tofu o tempeh, mitja tassa de edamame, mitja tassa de soja cuita, un got de llet de soja, un iogurt de soja o una cullerada de miso.
Pots llegir més sobre totes les coses bones que ens aporta un consum regular de soja al nostre article “7 beneficis genials de la soja”.