MartaLes notícies sobre maduixes amb residus de pesticides han tornat a obrir una conversa incòmoda, però necessària: fins a quin punt allò que mengem cada dia pot convertir-se també en una via d’exposició a substàncies que no sempre veiem, no sempre entenem i no sempre triem.
El tema ha pres encara més rellevància després que una investigació liderada pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia relacionés certs canvis epigenètics amb la dieta, el tabac i l’exposició a pesticides en casos de càncer colorectal d’inici primerenc, és a dir, en persones menors de 50 anys. L’estudi analitza l’impacte de l’exposoma en aquest tipus de càncer a través de signatures epigenètiques i assenyala, entre altres factors, una correlació amb l’exposició a l’herbicida picloram.
Una alerta sobre maduixes no vol dir que una fruita concreta causi una malaltia concreta. I l’estudi de Vall d’Hebron tampoc afirma que menjar maduixes convencionals sigui la causa directa d’un problema oncològic.
Però sí que ens deixa una idea important: la salut no depèn només d’un aliment aïllat. També depèn del conjunt d’hàbits, decisions i exposicions que es van acumulant amb el temps.
Índex
- Què ha passat amb les maduixes?
- Les maduixes amb residus de pesticides són perilloses?
- Què ha descobert Vall d’Hebron sobre pesticides i salut digestiva?
- Menjar bio redueix l’exposició als pesticides?
- Què podem fer a casa?
- En resum: triar millor, sense viure amb por
Què ha passat amb les maduixes?
El març de 2026, diversos mitjans van recollir la retirada a França d’una partida de maduixes procedents d’Espanya per superar els límits permesos de residus de plaguicides. L’alerta afectava un aliment molt habitual, molt associat a la primavera, a les postres senzilles, als berenars familiars i a una idea de frescor i salut.
I potser per això va tenir tant impacte.
Perquè quan pensem en fruita, pensem en una cosa neta, quotidiana i saludable. No pensem en residus, controls o límits legals. Però aquesta part també existeix i forma part de la realitat alimentària actual.
Ara bé, aquí és important distingir bé tres coses. Una cosa és que es detectin residus de pesticides en un aliment. Una altra és que aquests residus superin els límits legals. I una altra de molt diferent, molt més complexa, és saber quin efecte pot tenir una exposició repetida a certs compostos al llarg dels anys.
Barrejar aquests tres nivells ens pot portar a dos errors: treure importància a qualsevol alerta o, a l’extrem contrari, convertir qualsevol titular en una prova definitiva de dany.
Cap de les dues mirades ajuda gaire.
Les maduixes amb residus de pesticides són perilloses?
La presència de residus no equival automàticament a un perill immediat. La normativa europea estableix límits màxims de residus i els controls serveixen precisament per detectar quan se superen.
Segons les dades més recents de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, el compliment dels límits legals a la Unió Europea continua sent alt i el risc per a la salut humana derivat dels residus de pesticides en aliments es manté baix en termes generals.
Dit d’una altra manera: no tot residu implica una alarma sanitària directa.
Però cada cas en què se superen els límits legals recorda una cosa important: els controls són necessaris, la vigilància alimentària ha de continuar sent exigent i la prevenció també importa.
En el cas de les maduixes, a més, el debat té una força especial. Són una fruita molt estimada, consumida per famílies, infants i persones que volen menjar millor. Per això, quan apareixen notícies sobre residus en un aliment tan associat a allò saludable, el missatge no hauria de ser “deixem de menjar fruita”. Seria un error.
El missatge hauria de ser un altre: triem millor sempre que puguem. Informem-nos millor. Valorem més com es cultiven els aliments i no només com es veuen al lineal de les botigues.
Perquè la qualitat també és en allò que no es veu.
Què ha descobert Vall d’Hebron sobre pesticides i salut digestiva?
La investigació difosa per Vall d’Hebron afegeix una peça científica especialment rellevant. L’estudi relaciona canvis epigenètics associats a la dieta, el tabac i l’exposició a pesticides amb el desenvolupament de càncer colorectal en persones menors de 50 anys.
El matís és fonamental.
Els investigadors no parlen d’una relació simple entre “un aliment” i “una malaltia”. El que estudien és com certs factors ambientals i d’estil de vida poden deixar senyals mesurables en l’organisme.
És a dir, com allò que respirem, mengem o incorporem de manera repetida pot formar part d’una història biològica més àmplia.
Un dels compostos assenyalats en la investigació és el picloram, un herbicida la petjada del qual va aparèixer associada a patrons biològics en pacients amb càncer colorectal d’aparició primerenca. Altres mitjans científics i sanitaris que han recollit l’estudi també destaquen que el treball se centra en l’exposoma, és a dir, el conjunt d’exposicions ambientals que una persona acumula al llarg de la seva vida.
Això canvia molt l’enfocament.
No es tracta de demonitzar aliments concrets. Es tracta d’entendre que el cos no viu aïllat del seu entorn. Respon al que fem cada dia, al que mengem, al que evitem, al que repetim i també a allò a què ens exposem sense adonar-nos-en gaire.
Menjar bio redueix l’exposició als pesticides?
Podem dir és que escollir productes ecològics pot ajudar a reduir l’exposició a certs residus de pesticides sintètics, perquè l’agricultura ecològica treballa amb normes i criteris de producció diferents dels de l’agricultura convencional.
Això no vol dir absència total de tractaments. Tampoc vol dir risc zero. Vol dir una altra manera de produir, amb una menor dependència de determinats compostos de síntesi i amb una mirada més àmplia sobre el sòl, l’aigua, la biodiversitat i la salut a llarg termini.
I aquest punt és important per a NaturaSì.
Apostar per una alimentació bio no s’hauria de comunicar des de la por, sinó des de la reducció raonable d’exposicions evitables.
Les persones que compren a les nostres botigues trien productes bio perquè volen cuidar millor allò que mengen, reduir la càrrega de residus sintètics en la seva dieta diària i donar suport a un model de producció més respectuós.
En definitiva, triar bio no és viure amb por. És decidir amb més criteri.
Què podem fer a casa?
Davant de notícies com aquesta, el més útil no és obsessionar-se amb un titular, sinó prendre decisions més consistents en el dia a dia.
Rentar bé fruites i verdures. Variar els aliments que consumim. Prioritzar productes frescos davant d’opcions molt processades. Triar fruita i verdura de temporada. I, sempre que sigui possible, optar per productes ecològics, especialment en aquells aliments que mengem més sovint o que consumim amb pell.
També és important no perdre de vista el conjunt de l’alimentació. La prevenció no es basa en solucions màgiques, sinó en hàbits sostinguts: menjar més vegetal, més fresc, més variat i de més qualitat.
És aquí on moltes persones troben sentit a donar prioritat als aliments bio, de temporada i produïts amb més cura.
No perquè siguin una garantia absoluta. Sinó perquè formen part d’una manera més conscient d’alimentar-se.
En resum: triar millor, sense viure amb por
Les maduixes continuen sent una fruita valuosa dins d’una dieta equilibrada. No hi ha cap motiu per expulsar-les de l’alimentació per un titular aïllat.
Però les alertes recents i la investigació de Vall d’Hebron sí que ens recorden una cosa essencial: la qualitat del que mengem importa. La traçabilitat importa. I la manera com es cultiven els aliments també forma part de la conversa sobre benestar.
Per això a NaturaSì creiem que alimentar-se bé no comença només al plat. Comença molt abans: a la terra, al cultiu, en les decisions que prenem i en el valor que donem a allò que mengem.
Triar bio no és una moda ni una reacció alarmista. És una decisió informada. Una manera de reduir exposicions innecessàries, donar suport a un altre model agrícola i acostar-nos a una alimentació més neta, més conscient i més coherent amb la salut que volem cuidar cada dia.
Perquè menjar millor no va de fer-ho perfecte.
Va de triar, cada vegada que puguem, una mica millor.
Preguntes freqüents sobre maduixes, pesticides i alimentació bio
Les maduixes amb pesticides són perilloses?
La presència de residus no significa necessàriament un perill immediat. El risc depèn del tipus de substància, la quantitat detectada, la freqüència d’exposició i si se superen o no els límits legals.
Què diu l’estudi de Vall d’Hebron?
L’estudi relaciona canvis epigenètics associats a dieta, tabac i exposició a pesticides amb càncer colorectal d’inici primerenc. No afirma que una fruita concreta causi càncer.
Menjar bio elimina el risc?
No. Menjar bio no significa risc zero, però pot ajudar a reduir l’exposició a certs residus de pesticides sintètics i donar suport a un model de producció més respectuós.
Què puc fer com a consumidor?
Rentar bé fruites i verdures, variar la dieta, prioritzar aliments frescos i escollir productes ecològics sempre que sigui possible, especialment en aliments de consum freqüent.
Alimenta la teva salut